Vuit equips per a l’atenció individualitzada (PSI)
L'IAS disposa de set equips PSI (pla de serveis individualitzats). El PSI és un programa d’atenció individualitzada adreçat a la comunitat de persones que tenen un trastorn mental sever. Els professionals que integren aquests equips ajuden l’usuari a vincular-se als serveis sanitaris i socials que necessita en el seu lloc de residència. Així, la persona afectada aprèn a utilitzar de forma adequada recursos existents de tot tipus per tenir les seves necessitats cobertes. Cada professional portarà uns quinze casos i ho farà fins que la persona tingui resoltes les seves carències. Els usuaris que els equips atendran, normalment casos identificats perquè que ja han tingut algun tipus de contacte amb la Xarxa de Salut Mental, disminuiran amb la seva inclusió al programa els ingressos hospitalaris i aconseguiran un increment de la responsabilitat personal envers les pròpies dificultats i problemes, així com una millora notable de la salut física i el suport social.
Donen atenció a aquest programa dotze nous professionals, distribuïts per comarques de la manera següent: quatre al Gironès, dos a l’Alt Empordà, dos al Baix Empordà i quatre per cobrir la Selva marítima, la Selva interior, la Garrotxa i el Ripollès.
Atenció al centre obert penitenciari
El vuitè equip està dirigit a atendre el centre obert penitenciari de Girona, amb l’objectiu de donar suport a les persones ingressades, atesa la situació de risc en què es troben degut a possibles reincidències o problemes derivats de la inadaptació social. L’equip està dotat, a més a més, d’una infermera, que fa un seguiment dins el propi centre.
Primer equip d’alternatives a l’hospitalització
El programa d’alternatives a l’hospitalització es tracta d’un equip de professionals, integrat per un psiquiatre i dos diplomats en infermeria, que té com a objectiu principal mantenir al domicili persones amb trastorn mental que puguin tenir en un moment determinat una descompensació psiquiàtrica. Tracta casos que sense aquest equip i davant aquesta circumstància, acabarien hospitalitzats i patirien les conseqüències d’un ingrés, tant a títol personal com professional. Els casos són pacients que es troben en seguiment als centres de salut mental o que han estat ingressats a causa d’una urgència psiquiàtrica prèvia. Són pacients que en un moment donat presenten una sèrie de símptomes que fan sospitar que derivarà en una descompensació i que per tant s’ha d’actuar de pressa per evitar l’ingrés. L’equip intervé a domicili, amb el pacient i la seva família.
L’equip atén uns quinze casos alhora. El programa s'està duent a terme una prova pilot a la comarca del Gironès.
Un equip d’atenció a les persones sense llar
L’Equip de Salut Mental a les persones sense llar (ESMAS) està integrat per un psiquiatre, un infermer i una treballadora social. L’equip té com a objectiu donar suport a les persones sense llar perquè, en última instància, es vinculin amb serveis d’atenció a la salut mental i addiccions de manera normalitzada, fer que segueixin el tractament que necessiten i fomentar la seva inserció social. L’ESMAS treballa de manera integrada amb els serveis socials especialitzats del territori, que en el cas de Girona és principalment el centre La Sopa. La idea és reproduir els serveis a Lloret, Blanes i Figueres. La identificació de l’usuari es fa des dels serveis socials principalment. A Girona ciutat hi ha censades unes 200 persones que viuen al carrer, de les quals es calcula que el 50% podrien necessitar en algun moment suport psicoterapèutic o atenció per abús de substàncies.
Dos equips més d’atenció precoç de la psicosi
Se sumen al desplegament de recursos dos equips d’atenció precoç a la psicosi (EIP) a l’Alt Empordà (Figueres) i Baix Empordà (Platja d’Aro). Aquests equips s’afegeixen als EIP existents als sectors de salut mental del Gironès-Pla de l’Estany (Girona) i Selva marítima (Blanes). La posada en marxa d’aquests nous equipaments ha comportat la reforma dels centres de salut de referència, entre les quals destaquen especialment les obres que s’estan duent a terme als espais dels dispositius de salut mental del Baix Empordà, amb una inversió de prop de 100.000 euros. L’actuació ha permès incrementar l’espai amb onze despatxos adequats a l’atenció que s’ofereix, tant infantil com d’adults, i es troba en fase d’instal·lació d’equipaments.
Suport a l’aula especialitzada en l’escola ordinària (programa AIS)
Es tracta d’una aula específica dins d’una escola ordinària dirigida a nens i nenes que tenen problemes d’integració en la seva escola, tot i que les seves capacitats cognitives siguin les normals. L’aula s’ubica físicament a l’escola Annexa Joan Puigbert de Girona i acull un grup reduït de nens que són atesos per un equip de professionals d’ensenyament especialitzats que reben el suport dels professionals de l’atenció a la salut mental infantojuvenil deu hores a la setmana. L’objectiu de l’aula és treballar de manera integral i individual amb els nens perquè aprenguin les habilitats socials i de relació que els manquen. Al cap d’un temps limitat la mainada ha de retornar a la seva escola, on manté la matrícula.
Equip de salut mental per a la presó de Puig de les Basses
Les persones internes a la presó de Puig de les Bases, que ja estaven ateses per un psiquiatre i una psicòloga especialitzada en addiccions, disposen a més d’un psicòleg més i d’una infermera especialitzada en salut mental, de manera que ha quedat constituït un petit centre de salut mental d’adults per atendre les necessitats dels interns.
Transformació dels centres de dia en serveis de rehabilitació comunitària
L’IAS ha trasformat els centres de dia de salut mental a totes les comarques en centres de rehabilitació comunitàrial i per tant tenen integrats als seus equips la figura del psicòleg. També comparteixen un psicoterapeuta ocupacional.
Consolidació i reconeixement del model comunitari
L’Institut d’Assistència Sanitària ha apostat des de fa anys pel desplegament d’un model comunitari de l’atenció a la salut mental, un model del qual la demarcació de Girona és una referència mundial.
L’atenció a la salut mental comunitària és un model sense llarga estada psiquiàtrica i amb recursos a prop de les persones, capaç de garantir l’accés a les intervencions en psicoteràpia, la rehabilitació psicosocial en els trastorns més greus i promoure l’accés a un habitatge digne, a una feina i a l’oci. El model es fonamenta en una xarxa integrada i coordinada de les diferents organitzacions que comparteixen processos d’intervenció en l’atenció a la salut mental de les persones: salut, escola, justícia, serveis socials, inserció laboral, família i un llarg etcètera. Es tracta d’un enfocament integrat, que té en compte els tres nivells d’atenció: prevenció, atenció i rehabilitació, des d’una visió multidimensional de la persona, biològica, psicològica i social.
