El Pacte Nacional de Salut Mental proposa transformar el model interdepartamental de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental

D'esquerra a dreta. Martí Masferrer, president de l'IAS Girona, Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies del departament de Drets Socials, Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS — Inauguració de la jornada

El Pacte Nacional de Salut Mental (PNSM), en col·laboració amb l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha presentat les conclusions i propostes del ‘Programa de transformació dels suports per a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb malaltia mental’. Un estudi elaborat per un grup d’experts multidisciplinaris on hi són presents professionals del sector de la salut, representants de l’administració, entitats proveïdores de serveis i famílies. Aquest informe s’emmarca dins del PNSM que el Govern va engegar ara fa gairebé tres anys a proposta del Parlament i que s’encarrega de coordinar i vetllar les polítiques de salut mental de tots els departaments de la Generalitat.

Durant la jornada, la directora del PNSM, Magda Casamitjana Aguilà, ha subratllat la necessitat d’avançar cap a un model que respecti i posi al centre els drets de les persones amb problemes de salut mental i que “siguin tractats com a ciutadans de ple dret”. “L’atenció a les persones amb problemes de salut mental ha d’estar centrada, en tot moment, en la comunitat, la recuperació i la convivència a la societat”, ha asseverat. I ha destacat la necessitat d’adoptar un model on els tractaments es facin de manera transversal amb la implicació de tots els departaments. Casamitjana ha explicat que malgrat les complexitats existents “és imprescindible una transformació de tot el model interdepartamental que segueixi les estratègies de l’Organització Mundial de la Salut de millora del suport a l’atenció de les persones”.

A Catalunya es calcula que 39.000 persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament estan en risc de presentar problemes de salut mental i conductes que preocupen, 4.000 d’aquestes, d’elevada complexitat, essent sovint excloses dels programes de suport. L’any 2003, per tal de millorar els suports a aquest col·lectiu, es va posar en funcionament un programa interdepartamental, entre el departament de Salut i el departament de Drets Socials, per atendre-les des d’un enfocament interdisciplinari especialitzat, tant des de l’àmbit de salut mental com des de l’àmbit social. Però vint anys després del seu desplegament, el model de suports encara depèn en excés de serveis institucionals i són poc resilients.

El model d’atenció a desenvolupar en els pròxims 10 anys, reposa en el compromís de situar el respecte i la promoció dels drets de les persones amb discapacitat i de les persones amb trastorn de salut mental i/o conducta que preocupa en el nucli dels serveis i de les actuacions desenvolupades per les i els professionals, però també de les decisions adoptades, en l’àmbit institucional, en relació amb la seva planificació i la seva dotació.

Aposta per la integració de serveis i pel suport comunitari

Una de les principals conclusions del grup de treball del Pacte Nacional de Salut Mental és que el paradigma d’atenció integrada és especialment aplicable a l’atenció a persones amb necessitats complexes, entre les quals hi ha les persones amb funcionalment intel·lectual límit i les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb alteracions de salut mental i/o de les conductes que preocupen. Sovint, a més de presentar necessitats simultànies d’atenció de la salut i d’atenció social, solen necessitar atencions especialitzades en una intensitat i freqüència superior a la que habitualment necessiten les altres persones.

La manca d'estructures o dispositius intermedis adaptats a aquest col·lectiu és evident, però també cert que en moltes ocasions el problema no és tant la insuficiència de recursos, sinó com s’utilitzen aquests. Un exemple a seguir és l’experiència de Gal·les, amb el seu model de suport a persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament amb problemes de conducta de salut mental. Van contemplar el tancament dels hospitals de llarga estada i els van substituir per un programa de base comunitària, que compta amb una gamma de serveis residencials especialitzats i equips multidisciplinaris. El model gal·lès aposta per la coordinació d'actuacions entre el sistema de salut, els serveis socials, l’educació, la justícia, els suports de voluntaris, i el treball conjunt amb els pares, mares, tutors, els cuidadors i les persones amb discapacitat intel·lectual.

Èxit de participació en la jornada

Un centenar de professionals relacionats amb la Salut Mental han participat en aquesta trobada que ha comptat amb la participació de Lluís Torrens, secretari d’Afers Socials i Famílies del departament de Drets Socials; Josep Tristany, director del Pla director de Salut Mental i Addiccions; Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de Salut Mental de la Generalitat de Catalunya; Martí Masferrer, president de l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS); Claudi Camps, director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS; Ramon Novell i Francesc Mateu, coordinadors del grup de treball; Neus Elias, psiquiatra de la Unitat Multidisciplinària del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme de l’àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu; Aida Palacín, cap del Servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS; Joana Corominas, directora de l’àrea Atenció Llars i Centres Ocupacionals Valldoreix i Maresme, UAVDI i Serveis Penitenciaris; Marta Coll, tècnica de l’àrea d’Exclusió Social de Dincat, sobre mesures penals; Glòria Cerrato, directora tècnica de Support-Girona; Margarida Saiz, impulsora del Moviment Vida Independent Garraf i Clara Clos, directora tècnica Fundació Pere Mitjans de Barcelona sobre la transició del model.

Ponències

Presentació del grup de treball i metodologia. Ramon Novell i Francesc Mateu

Etapa infantojuvenil. Neus Elias

Elevada complexitat. Aida Palacín

Mesures penals. Joana Corominas

Normativa i valoració econòmica. Glòria Cerrato i Ernest Burés

Transició del model. Margarita Saiz i Clara Clos

Disposeu de la jornada gravada al canal YouTube