L’Institut d’Assistència Sanitària, la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental i Granés Fundació reuneixen avui més de 300 professionals en la 2a Jornada de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual
Experts de primer ordre, nacionals i internacionals, exposen bones pràctiques en l’atenció sanitària i social de les persones amb una discapacitat intel·lectual i del desenvolupament
Les persones amb discapacitat intel·lectual (DI), autisme o ambdues condicions, tenen una major probabilitat que se’ls sotmeti a pràctiques de “poc valor”, sobre les quals no hi ha evidència científica suficient del benefici per a la persona o tenen més danys que beneficis. Entre aquestes pràctiques s’hi troba una major probabilitat que se’ls prescriguin psicofàrmacs, de vegades sense un diagnòstic que ho justifiqui, o una major probabilitat d’utilització de pràctiques que limitin la presa de decisions consensuades. Per abordar les millors pràctiques possibles en l’atenció social i sanitària de les persones amb una discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (DID), l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (SCPiSM) i Granés Fundació reuneixen avui més de 300 professionals en la 2a Jornada de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual que organitzen les tres entitats.
La jornada, que tindrà lloc al Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt fins la tarda, compta amb participació d’experts de primer ordre, nacionals i internacionals, que tractaran les bones pràctiques en cadascun dels blocs temàtics prioritzats en la present edició. Entre d’altres, abordaran el tractament farmacològic, el consum de tòxics, l’atenció a les persones amb funcionament intel·lectual límit, o la millora de les competències i desenvolupament d’eines innovadores de suport a les pràctiques dels professionals d’atenció mèdica en l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual.
Durant la presentació de la jornada, el president de l’IAS, Martí Masferrer, ha fet un recorregut històric per l’atenció sanitària al territori, des de l’antic Hospital Santa Caterina de Girona fins a la configuració actual del Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt, en què al 2003 es configura el Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental. Per la seva banda, el director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l’IAS, Claudi Camps, ha posat l’accent en l’avenç “necessari” de l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual: “Una societat també es defineix per com tracta les persones vulnerables, i les persones amb discapacitat han estat històricament oblidades. Les jornades com les d'avui són claus per avançar en la seva atenció a la salut i drets”. Al seu torn, la directora gerent de Granés Fundació, Laura Masferrer, ha destacat l’objectiu de l’entitat i d’aquestes jornades: “Volem generar un impacte positiu en l'àmbit de la salut i del sector social, i també en l'educatiu, i en tots aquells que generin benestar a les persones amb discapacitat”. La presidenta de la SCPiSM, Gemma Perramon, ha expressat el valor de la societat científica per generar i compartir coneixement i ha destacat el grup de treball específic creat en l’atenció a la discapacitat intel·lectual i la salut mental, en què hi participen diferents professionals de l’IAS.
Més del 70% de les persones amb discapacitat intel·lectual reben tractament farmacològic
Concretament, a primera hora del matí, el psiquiatre especialitzat en discapacitat intel·lectual del Sistema Nacional de Salut anglès, Ken Courtenay, ha alertat de l’excés generalitzat de la prescripció farmacològica en el col·lectiu. Més del 70% de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament reben tractament farmacològic, segons s’ha posat de manifest. L’excessiva prescripció de fàrmacs a persones amb discapacitat intel·lectual és una realitat. Diferents estudis assenyalen que entre un 30-70% de les persones que viuen en entorns residencials, i entre un 10-20% de les persones amb que viuen a la comunitat reben tractament psicofarmacològic, fonamentalment antipsicòtics i benzodiazepines. La utilització d’aquests fàrmacs en persones amb una discapacitat intel·lectual és superior a la que s’observa en la població general, mentre que altres classes de fàrmacs com els que es prescriuen per al tractament de la hipertensió, la diabetis, malalties igual o més presents en persones amb discapacitat intel·lectual són molt menys utilitzats en no ser diagnosticades i, per tant, no tractades.
Durant el debat també s’ha posat de relleu el risc de receptar medicaments per part de la comunitat mèdica per tractar un comportament que pot ser una expressió de malestar o una manera de comunicació, i no un trastorn mental. En aquest sentit, els experts reunits avui recorden que algunes persones amb discapacitat intel·lectual tenen dificultats per comunicar les seves necessitats i preferències emocionals, i afirmen que l’evidència sobre la utilització de psicofàrmacs en els trastorns de la conducta en persones amb discapacitat intel·lectual “és insuficient”.
Els resultats i les conclusions de diferents estudis realitzats a l’estat espanyol en els darrers anys corroboren aquesta afirmació, i entre altres dades aportades, indiquen que la població amb DI presenta més freqüència de tractament farmacològic que la població general, i que el consum de fàrmacs en aquesta població es caracteritza pel “fort policonsum”. Gairebé la totalitat de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament (94%) pren fàrmacs de tipus psiquiàtric, amb una mitjana de 3,74 fàrmacs diaris. El 56% pren fàrmacs antipsicòtics, i el 46% anticonvulsius. Una tercera part de les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament que prenen psicofàrmacs no disposen d’un diagnòstic formal de malaltia mental.
Els psiquiatres especialitzats en discapacitat intel·lectual assenyalen, en aquests estudis, que els fàrmacs poden tenir un paper crucial si formen part d'un enfocament integral multidisciplinari, en què la teràpia psicològica s'ha de considerar com la primera opció, especialment quan es pretén donar suport a persones amb dificultats en la regulació de la conducta i les emocions. També mantenen que la comunitat mèdica té la responsabilitat d'assegurar-se d'haver avaluat completament el potencial d'una persona per beneficiar-se dels medicaments abans de receptar-los. Si es prescriuen amb prudència, els medicaments —diuen— poden alleujar l'angoixa mental o escurçar un episodi de depressió o psicosi, entre altres malalties, a les persones amb discapacitat intel·lectual. Si es considera un fàrmac, els prescriptors han de realitzar una avaluació diagnòstica exhaustiva i tenir en compte les comorbiditats abans de prescriure. En aquest sentit, és essencial que els psiquiatres i clínics es comprometin i escoltin realment a la persona amb discapacitat intel·lectual, els seus familiars i persones de suport pel que fa a l'ús a curt termini de medicaments psicotròpics per a malalties mentals i/o conductes que preocupen. Així mateix, apunten a la necessitat d'oferir informació de lectura fàcil sobre el pacient i els medicaments i als ajustaments raonables per satisfer les necessitats d'una persona en relació amb la seva capacitat de comprensió.
Seguit de Ken Courtnay, intervindran els psiquiatres Joanneke van der Nagel, del Sistema de Salut d’Holanda; Ramon Novell, del Sistema de Salut de Catalunya i cap de servei de Discapacitat Intel·lectual de l’IAS; i Maria del Mar Adrover, del Sistema de Salut de Gal·les. També exposarà el psicòleg social, Jordi Solé, cap del Servei d’Atenció a les Persones del Departament de Drets Socials a Girona. En acabar cada ponència hi haurà un debat participat per persones amb una discapacitat intel·lectual i familiars.
La cloenda es durà a terme a les 17.30 hores i anirà a càrrec del president de l’IAS, Martí Masferrer; el secretari d’Afers Socials i Famílies, Lluís Torrents, i el gerent de la Regió Sanitària de Girona, Miquel Carreras.
La jornada d’avui és la segona edició d’un referent de l'àmbit de l'atenció a la discapacitat, dirigida a professionals d’entitats socials, de serveis socials bàsics i especialitzats, de l’atenció primària, especialitzada i hospitalària de salut, i del món educatiu que, d’una manera o altra, proporcionen suports per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i malaltia mental.
Moment de la presentació institucional, a càrrec de l'IAS, Granés Fundació i la SCPiSM - Foto 2
Moment de la intervenció del Dr. Ken Courtnay
Més de 300 professionals segueixen la jornada presencialment i en línia
El Dr. Ramon Novell durant la seva intervenció
Persones usuàries i familars exposen la seva experiència
